DESCONNEXIÓ

 

Títol: Desconnexió
Mesures: 1,15 x 0,90
Tècnica: Mixta
Suport: Llenç amb bastidor   
Any: 2023

Anàlisi de “Desconnexió”

 

L’obra presenta un rostre femení de gran escala, centrat i flotant, emmarcat per un entorn arquitectònic i mecànic. El rostre, d’expressió neutra, però penetrant, contrasta amb els elements estructurals que l’envolten: edificis, tubs, circuits i formes geomètriques. El cap es transforma en una ciutat, com si la ment fos un entramat urbà. Aquesta fusió entre l'humà i l'artificial situa la peça en un territori entre el surrealisme i el simbolisme.

Entorn arquitectònic i tècnic:

Els laterals del quadre estan formats per estructures que recorden edificis o servidors tecnològics. El terra quadriculat reforça la idea d’una realitat controlada, freda, gairebé matemàtica. Els cables, tubs articulats i connexions trencades que serpentegen l’espai reforcen el concepte de “desconnexió”, no només física, sinó també mental o emocional.

El rostre com a nucli:

Tot i estar envoltat d’elements mecànics, el rostre conserva un aspecte humà, serè, gairebé hipnòtic. Això reforça la idea d’un individu atrapat en un sistema artificial, però encara conscient. Els seus ulls vius contrasten amb la rigidesa de l’entorn, i els seus cabells és substituït per un cúmul d’edificis, convertint la ment en un paisatge urbà saturat i racional.

Colors i simbolisme:

Predominen els colors freds i metàl·lics, però també hi apareixen tonalitats càlides al rostre, als llavis i en alguns tubs, que podrien interpretar-se com els últims vestigis del que és humà. Els tubs que es desconnecten evoquen una ruptura: amb la natura, amb les emocions, o amb la identitat.

Lectura conceptual:

Desconnexió planteja una reflexió sobre la deshumanització en l’era tecnològica i urbana. El rostre, aïllat i transformat en part del sistema, sembla mirar cap a dins, desconnectat de l’exterior. L’obra suggereix una pèrdua de contacte amb el cos, la natura o l’altre, en un entorn on la lògica ha substituït l’instint.