Benvingut al meu laboratori artístic, un espai on exploro l’adaptació, l’error creatiu i la transformació constant de la imatge. Treballo entre el llenç físic i la creació digital tridimensional, buscant nous llenguatges visuals que connectin matèria, tecnologia i intuïció. A més de la meva obra plàstica, aquest blog recull també els meus 9 llibres publicats, que formen part del meu recorregut creatiu i conceptual.

dilluns, 25 de maig del 2026

INICI DÙNA NOVA AVENTURA


 

Hi ha projectes que no es pinten: es viuen. Aquest llenç de 5,77 × 1,60 m és un d’ells.

Al vídeo només es veu el primer alè: el fons creat amb esprais, com una respiració profunda abans del moviment. Però això és només l’inici. Ara vindran hores de silenci i traç, de dibuixar sobre la pintura com qui escriu una història que encara no sap com acabarà. Després arribarà el color, els acrílics donant vida al que he imaginat. I finalment, el detall, el pols ferm, els retoladors que tanquen el cercle i revelen la veritable forma del que porto dins.

Aquest llenç és un viatge. I avui n’has vist el primer pas.

dimarts, 19 de maig del 2026

ALTERACIÓ


 

Alteració

4,20 × 1,60 m — Llenç — Tècnica mixta — 2026

Aquest llenç va néixer al terrat de casa meva, estès al terra com un laboratori obert. Sobre la superfície nua vaig disposar cordes de macramé i fragments de corda de diversos gruixos, deixant que el seu pes i la seva irregularitat dibuixessin un mapa imprevisible.

Vaig pintar el fons amb esprais, permetent que el color es dispersés lliurement. Les zones protegides per les cordes van quedar blanquinoses, com ombres negatives, generant corbes i trajectòries que només apareixen quan l’atzar intervé en el procés.

Aquestes formes clares no van quedar com simples restes del procediment: les vaig incorporar com a tubs i estructures corbades, donant moviment al conjunt i cohesionant-les amb els dibuixos que anava afegint posteriorment.

Un cop sec, el llenç va entrar a casa. El vaig treballar sobre la taula del menjador, enrotllant els laterals per concentrar-me només en la franja visible. Sense estudi, sense artificis: només disciplina, llum domèstica i la necessitat de continuar.

Allà vaig desenvolupar el dibuix i el vaig treballar amb acrílics, retoladors i aquarel·les, capa rere capa, fins que la superfície va adquirir profunditat, ritme i una arquitectura pròpia.

L’últim gest va ser el més silenciós: sis lletres ocultes, disperses pel llenç, que l’espectador haurà de localitzar i ordenar per revelar una paraula amagada. Un enigma visual que transforma la contemplació en participació.

Tot aquest procés —físic, lent i meticulós— m’ha ocupat mesos de treball. Cada decisió, des de les cordes del terrat fins a l’última lletra, forma part d’un diàleg entre control i accident, entre matèria i imaginació.